La Sílvia Manresa i el Pau Martí tenen dos oficis molt diferents però amb un element en comú, la fusta del Pallars Sobirà. Ella és fustera i fa uns mesos que va muntar un taller a Farrera des d’on es dedica a construir mini cases de fusta remolcables, les conegudes com a ‘tiny houses’. Ell, fa més de cinc anys que treballa aprofitant la força dels cavalls i, recentment, s’ha centrat en la tasca de treure fusta dels boscos del Pallars Sobirà utilitzant la tracció animal. La necessitat de fusta d’una i la disponibilitat d’aquest material de l’altre, justament, és el que els ha unit en un projecte que vol valoritzar la fusta del Pallars Sobirà i fer-ho d’una manera sostenible.
La Sílvia és pallaresa i tenia clar que volia viure i treballar aquí. Sempre li havia agradat molt el món de la fusta i, quan va descobrir les ‘tiny houses’, va veure clar que això és al que es volia dedicar. Aquestes són unes construccions molt esteses als Estats Units o a França, però que a Catalunya són encara molt poc conegudes. Es tracta de petites cases mòbils -es desplacen sobre remolcs- i autosuficients energèticament, sovint amb plaques solars incorporades.

Buscant informació, va trobar una empresa de Vic que s’hi dedicava i va estar-hi un any treballant, fins que es va aventurar a muntar la seva pròpia empresa al Pallars Sobirà. Tot i aquella primera experiència a Vic, la Sílvia ha estat força autodidacta a l’hora d’aprendre a fer aquestes construccions.
Una de les dificultats, admet, va ser trobar un espai on fer-ho: “tot està molt enfocat a la ramaderia i al turisme i és molt difícil trobar espais de petita indústria o tallers, de manera que vaig trigar gairebé dos anys per poder trobar un lloc prou gran i preparat per treballar-hi”. Aquest espai, finalment, el va trobar al poble de Farrera. L’altra dificultat ha estat el fet de ser dona: “encara hi ha gent que encara no confia en el fet que una dona sigui fustera i pugui fer una casa”.
Pel que fa a la utilitat que poden tenir aquestes mini cases, assenyala que aquests són diverses: “des d’habitatge principal, tot i que no és per a tothom, ja que implica tenir una vida minimalista, fins a cabana de pastor, com a annex d’un habitatge, com a taller en una finca o fins i tot per viatjar, ja que no deixa de ser una caravana, però més gran i confortable, perquè en realitat és un habitatge amb rodes”.

Tot i que a casa nostra encara siguin poc conegudes i hi hagi molt pocs constructors de ‘tiny houses’, la Sílvia es mostra convençuda que “hi ha mercat i és un model de construcció que anirà creixent a Catalunya”.
Per fer aquestes mini cases, la Sílvia treballa amb fusta del país i l’aïllament és de fibra de fusta, de cotó o de lli, és a dir que tot són materials ecològics. “Excepte la xapa del sostre i els mobles de dins, tota la resta és fusta”, detalla.
I en aquest punt és on entra en Pau Martí, que fa anys que treballa traient fusta del bosc amb cavalls. De fet, sempre ha treballat amb aquests animals, en diversos àmbits, però des de fa un temps s’ha especialitzat en aquest, consistent a treure fusta del bosc tal com s’havia fet abans, és a dir amb tracció animal.
Treure fusta a cavall
Els avantatges de fer-ho així, assegura, són molts: “permet treure fusta d’aquells llocs on s’havia deixat de fer perquè no era possible l’accés motoritzat i, a més, l’erosió del cavall sobre el bosc és molt menor que la que fan els tractors o les màquines que treuen la fusta”.
Com a inconvenients, en canvi, n’hi veu molt pocs. Bàsicament, indica, el fet que “hi ha administracions i particulars que ho veuen com un sistema antiquat, poc competitiu, però a poc a poc, amb un treball de qualitat vas demostrant la capacitat, tant de l’animal com la teva, de fer una bona feina”.
Fins ara, ha treballat tant per a Forestal Catalana, en subhastes públiques de fusta, com per a finques particulars, fent-los llenya o subministrant-los fusta per a altres usos. En aquest context, ara vol començar a treballar amb la Sílvia per subministrar-li la fusta preparada, per tal que pugui construir les seves mini cases. Per fer-ho, explica, té projectada la construcció d’una serradora, on poder preparar i seleccionar la fusta per a la Sílvia.

L’objectiu del Pau és donar un valor a la fusta del Pallars Sobirà, ja que creu que a poc a poc se li ha deixat de donar. En aquest sentit, remarca que “és una fusta d’altíssima qualitat i és més que òptima per construir i per fer les coses que fa la Sílvia”.
El projecte de la Sílvia, doncs, donarà un cop de mà al del Pau, tot aportant-li més sortida comercial a la fusta que extreu del bosc. Tot i que els esforços van donant els seus fruits, el Pau admet que un canvi de normativa l’ajudaria a treballar encara molt més. “Hi ha països on als parcs naturals i en altres zones protegides, com ara els rius, s’ha de treballar amb tracció animal; al Pallars Sobirà, el 90% del territori és parc natural, parc nacional o zones aquàtiques, de manera que només que es canviés la normativa, tindria molta feina”, conclou.
Aquest reportatge ha estat possible gràcies a les entrevistes realitzades per Jofre Figueras Doy i Eva Viaplana Manresa