El segon nanosatèl·lit impulsat per la Generalitat en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, amb funcions d’Observació de la Terra, s’enlairarà aquesta tardor, segons ha anunciat aquest dimecres des de Tremp el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. El vicepresident s’ha desplaçat a la capital del Pallars Jussà per presentar els resultats del primer cas d’ús en entorn real obtinguts per l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit que el Govern va posar en òrbita, el març de 2021, amb la missió de desplegar serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IoT) per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català. Justament, aquest primer ús real de l’Enxaneta s’ha desenvolupat al Pallars Jussà, on ha ajudat a l’hora d’obtenir dades importants per al cultiu de la vinya.
Recordem que el 22 de març de 2021, a les 7:07h (hora catalana), des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, es va realitzar amb èxit el llançament, a bord d’un coet Soyuz 2, del primer nanosatèl·lit impulsat per la Generalitat de Catalunya dins l’Estratègia NewSpace: l’Enxaneta. En aquest marc, l’objectiu d’aquesta primera missió espacial era desplegar serveis de connectivitat global d’IoT per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, especialment en zones que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.
Des d’aleshores i al llarg del 2021 s’han estat realitzant proves de calibratge i posada en marxa dels sistemes embarcats a l’Enxaneta i, en paral·lel, s’ha estat treballant, en col·laboració amb els principals actors de l’Estratègia NewSpace, en la definició de casos d’ús de dades proporcionades pel nanosatèl·lit i en la implementació del primer, que s’ha presentat avui.
Així, durant l’any passat es va constatar que el que s’havia provat en un laboratori funcionava correctament a l’espai: els senyals 5G-IoT podien ser transmesos pel nanosatèl·lit i detectats i descodificats per un dispositiu terrestre. A partir d’aquí, i un cop obtinguda per part de l’operador (Sateliot) l’autorització administrativa necessària per iniciar la comunicació amb els dispositius de terra, va començar la fase de proves de la tecnologia en entorns reals.
El servei ofert per l’Enxaneta va ser licitat i és gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El nanosatèl·lit, un CubeSat de tres unitats, és el primer satèl·lit de la Constel.lació 5G IoT de Sateliot, l’empresa adjudicatària de la licitació. Totes les dades recollides per l’Enxaneta són transmeses a l’estació terrestre (Ground Station) de l’Observatori del Montsec (OdM), ubicat a Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, i gestionat per l’IEEC. L’estació està composta per diverses antenes per a la comunicació amb satèl·lits d’òrbita baixa desenvolupades i instal·lades pel NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Aplicació pràctica al Pallars Jussà
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) disposa d’una xarxa d’estacions de mesura de paràmetres físics del sòl que registren contínuament dades de temperatura i humitat del sòl on s’ubica cada estació i de paràmetres ambientals com ara pluviometria, temperatura i humitat relativa de l’aire, així com de la radiació solar. Els principals elements que formen una estació d’aquest tipus són quatre sensors multi-paramètrics soterrats a 5, 20, 50 i 100 cm de profunditat.
El projecte va començar a la Conca de Tremp en terrenys de cultiu de vinya i s’ha estès a altres conreus d’aquest tipus al Pirineu i Prepirineu, atès que el canvi climàtic està obligant a moure les vinyes a cotes més altes. Això implica ubicar les estacions en indrets on l’orografia del terreny és més complicada i, per tant, on també és més difícil trobar cobertura de xarxes terrestres de telefonia mòbil. És aquí on la cobertura aportada des de l’Enxaneta és clau per poder instal·lar aquestes estacions i posar-les en funcionament.
La finalitat d’aquesta xarxa d’estacions és analitzar com varien els paràmetres físics del sòl al llarg dels anys i poder utilitzar les dades per determinar-ne el règim climàtic; establir relacions entre les dades climàtiques i la humitat dels sòls per donar suport als agricultors; o per a estudis mediambientals sobre canvi climàtic i estudis hidrològics. Les dades dels sensors són enviades a l’Enxaneta per mitjà de dispositius de connexió satel·litària dissenyats per la Fundació i2CAT, que també ha contribuït, cooperant amb Sateliot i Alén Space, en la implantació dels protocols de comunicació entre sensors i nanosatèl·lit. Aquests mòdems permeten l’enviament a l’Enxaneta de dades provinents de sensors IoT com els de l’ICGC.
Comparativa amb la connexió 4G
Amb l’objectiu de demostrar que la connexió d’aquests mòdems amb l’Enxaneta és possible i poder comparar les dades rebudes des de l’Enxaneta amb les dades rebudes a través de la connexió habitual per 4G, el primer mòdem s’ha instal·lat al camí de Nerets, a Tremp, i s’hi estan rebent dades dels sensors soterrats a 5, 20 i 50 cm de profunditat des de desembre. A partir d’aquest dimecres, les dades obtingudes gràcies a l’Enxaneta es podran consultar públicament a través del visor web que proporciona l’ICGC. Posteriorment, s’analitzaran noves ubicacions, especialment en llocs sense cobertura, per anar ampliant les estacions connectades a través de l’Enxaneta.
Aquest és el primer cas d’ús, però pròximament se’n duran a terme de nous que ja s’estan treballant amb el departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i altres departaments com el d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el d’Interior, i que s’aniran desplegant al llarg d’aquest 2022. Aquests nous casos d’ús s’aplicaran a diversos àmbits com ara l’agrícola i el ramader, el forestal i climàtic, les emergències, la seguretat viària i la gestió territorial.
