Josep Espunyes i Esteve (Peramola, 02-01-1942) ha fet vuitanta anys. Per aquest motiu i per uns mèrits literaris i cívics inqüestionables, l’Associació Llibre del Pirineu ha declarat aquest any 2022 com l’ Any Literari Josep Espunyes al Pirineu. La tasca creativa i difusora de Josep Espunyes ve de lluny i ha estat intensa i constant. Durant una colla d’anys la seva veu solitària, però potent, insubornable i desacomplexada, ha estat, i encara és, el referent líric, crític i cultural de tota una generació d’escriptors que avui brega per fer-se sentir des d’aquestes aspres, abruptes i isolades terres. Espunyes és poeta, però també rapsode; lingüista, però també sociolingüista i etimòleg; assagista, articulista, costumista, etnòleg i etnolingüista, però també historiador… En un país que, des de les Homilies d’Organyà, estava tot per fer, Espunyes ha estat capaç de carregar-se la serralada al coll i, equipat únicament amb la ploma i la paraula, començar a espigolar en els records de la gent gran, en el paisatge que tant estima i en el llenguatge de les pedres, per a restaurar els viaranys de la història, ja força difuminats en el desert de l’oblit, i per a poder retornar-nos el nom, la memòria i les emocions de cada cosa.
Durant l’Any Literari Josep Espunyes al Pirineu hi ha previst que es celebrin un seguit d’activitats destinades a acostar, encara més, la seva obra al públic a què va dirigida i del qual en bona part ha sortit. A més de la promoció del conjunt de la seva ingent producció es potenciarà especialment la reedició de publicacions com ara Motarrots i llegendes de l’Alt Urgell (Edicions Salòria, 2001), recull que al seu dia ja va tenir una gran acollida i acceptació i que ara s’ha vist incrementada a partir de la confecció de samarretes que contenen els motarrots amb què es coneixia la gent dels diferents pobles de la comarca; el poemari de culte, avui totalment exhaurit, Notes mínimes d’un paisatge, recull que evoca els paisatges i algunes de les poblacions ofegades per la presa de Rialb i constitueix una creació poètica d’una alta volada lírica i d’una gran riquesa expressiva. Aquesta obra anirà acompanyada de les imatges de molts d’aquells indrets avui colgats sota l’aigua, amb la qual cosa tant els noms com la memòria dels llocs submergits podran sobreviure a l’oblit que un destí fatal un dia els va imposar. A part d’aquestes encertades reedicions, durant l’any 1922 que ara tot just comencem està previst homenatjar l’autor amb presentacions de la seua obra en centres educatius i culturals i promoure estudis i conferències, a fi i efecte de donar a conèixer i projectar la seva trajectòria, no solament dins els límits de la nostra serralada, sinó també arreu dels Països Catalans.
Però Josep Espunyes, a més de ser un escriptor de referència, rigorós i autoexigent com n’hi ha molt pocs, és també un autor compromès, prolífic i incansable. El seu compromís amb la llengua i el país apareixen al llarg de la seua obra i adquireixen un relleu especial en les seues dues darreres publicacions; l’interessantíssim primer volum de Municipi de Peramola. Història i històries. Del Neolític a la roda, de 345 pàgines, que ha estat publicat per Edicions Salòria al setembre de 2021, i el valuós recull lingüístic 1000 dites ponentines, que acaba de publicar a Edicions de 1984. En aquesta darrera obra l’autor recupera de l’oblit un gran repertori de dites que pocs anys enrere engalanaven i enriquien l’enraonar de la gent i que avui han anat desapareixent i embastardint-se en la parla quotidiana i en el llenguatge que se sent en molts mitjans de comunicació. Aquestes dites constitueixen, en paraules del mateix autor al pròleg de l’obra, «un veritable tresor de llengua i de saviesa popular que s’ha anat formant i acumulant al llarg de molts i molts segles d’història. Un extraordinari patrimoni immaterial, doncs, que enriqueix la nostra capacitat d’expressió i, en conseqüència, de comunicació i de pensament». I és que, estrafent un pèl el significat de la vella dita, «La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos».
Des d’aquí li enviem la nostra enhorabona i expressem el desig, que segur que es complirà, que aquest tan encertat homenatge tingui l’èxit i l’acollida que es mereix.
