L’Ajuntament de Farrera ha demanat a la Diputació de Lleida que assumeixi la gestió de les dues carreteres que donen accés als pobles del municipi, la que arriba fins a Farrera i la de Montesclado. El seu alcalde, Àngel Bringué, ha explicat que el consistori “no té el pressupost necessari per respondre a les necessitats de manteniment i millores” d’aquestes carreteres. Com passa en força casos al Pirineu, aquest és un municipi molt poc poblat i amb pocs recursos, però amb força quilòmetres de carreteres municipals per conservar que, a més, per les condicions climàtiques i orogràfiques de la zona, requereixen un gran manteniment. En el cas de Farrera, concretament, l’Ajuntament ha de gestionar i mantenir una mica més de 10 quilòmetres de via.
Bringué ha fet la demanda aquest dimarts, aprofitant la visita que ha dut a terme al municipi el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. El president ha admès que per a “municipis petits pel que fa a població, amb pressupostos petits i amb molt territori” és molt complicada la gestió de carreteres. Per això ha fet èmfasi en la necessitat d’enllestir el Pla Zonal, el document que ha de definir qui ha de gestionar cada carretera de la demarcació. “Segur que aquesta carretera ha de ser incorporada al Pla Zonal i alguna administració supramunicipal, ja sigui la Diputació de Lleida o la Generalitat, ho han d’assumir, perquè és impossible que un ajuntament tan petit pugui gestionar-la correctament”, ha afegit Talarn.
L’alcalde de Farrera també ha demanat al president de la Diputació suport per poder accedir i gestionar les ajudes vinculades als Fons Next Generation. Aprofitant l’estada al municipi, Talarn també ha visitat al Centre d’Art i Natura de Farrera. El president també ha posat en valor el fet que, els darrers anys, la Diputació de Lleida ha aplicat un criteri de discriminació positiva al Pirineu, dedicant-hi més diners dels que li pertocaria per població.
El president també ha aprofitat per remarcar el nou pla de subvencions aprovat en el ple d’aquest dilluns, destinat a polítiques per frenar el despoblament rural. Tot i això, ha deixat clar que “si volem que la gent s’arreli al territori, cal la implicació de totes les administracions, també de la Generalitat i el govern espanyol”. Talarn ha destacat que aquesta forma de suplementar les aportacions als municipis en risc de despoblament i que pateixen els efectes negatius d’un entorn de muntanya ha suposat aportar directament 6 milions d’euros en dos anys, fins a un 20% dels plans econòmics de la Diputació, a aquestes poblacions que d’altra manera haurien rebut menys fons precisament a causa de les seves baixes ràtios de població. “Degut al dèficit endèmic que el Pirineu ha patit d’inversions públiques, aquesta quantitat poc semblar poca. Efectivament, no és suficient per revertir anys d’escassedat, però marquen una tendència fins ara inèdita. Les comarques pirinenques mai havien estat al centre de l’acció política que es realitza des de la plana, però amb l’actual govern de la Diputació aquesta dinàmica l’hem revertit”, ha assegurat el president.
Després de visitar Farrera, Talarn s’ha traslladat a Llavorsí, on amb l’alcalde, Josep Vidal, han valorat les obres de la caldera de biomassa, que es finança amb fons Feder i de la Diputació. Finalment, al municipi de Soriguera, juntament amb l’alcalde i diputat provincial Josep Ramon Fondevilla, han visitat les obres del carrer Únic del nucli de Vilamur, que estan en la seva recta final, finançades per la Diputació.